skip to main |
skip to sidebar
La petanca és un joc força arrelat a Catalunya, sobretot a les zones rurals. Sovint es tracta d'un simple divertiment de jubilats, sobretot quan arriba el bon temps. A França, però, la passió per aquest joc de boles atreu persones de totes les edats, existeix una federació que en regula les competicions i, fins i tot, la televisió retransmet els partits oficials.
He passat el cap de setmana a Tence, un petit poble al nord-est del Departament de l'Haute-Loire. La Coraline m'ha convidat al bar de L'Associació de Petanca del poble, on treballa durant els mesos d'estiu. Quan he arribat, cap a les 4 de la tarda, ja hi havia un bon grup de persones jugant. No m'esperava trobar-hi tanta gent joves, ni tampoc una partida que ha durat fins les 11 de la nit. Per sort, al final hi havia recompensa: un bon plat de sopa de col (la menja típica de la regió) adobat amb algunes tallades de cansalada: mmmmm!
Néstor Luján deia que “els mercats són un paradís obert per a tots, un món de temptacions honestes, delicioses, sempre renovades i molt sovint sorprenents.” No li faltava raó, per comprovar-ho només cal passejar-se pel mercat de la Place du Plot, a Le Puy-en-Velay.
Tendals de roba que cobreixen parades de verdures, de formatges i bolets (principalment girolles i ceps). Entre olors -no sempre delicades- ressonen crits, el brogit popular: sembla el mercat de Calaf, dirien a casa meua. A sota podeu veure unes imatges enregistrades dissabte passat al mercat setmanal de la Place du Plot. Per saber-ne més (sobre formatges de l'Haute-Loire) podeu consultar el post Olor de formatge.
El llenguatge burocràtic acostuma a ser barroc, redundant i críptic, gairebé intel·ligible per als no iniciats. Ho dic perquè, fa gairebé dos anys, vaig trobar a Internet informació per participar en un projecte del Servei de Voluntariat Europeu (SVE) . Volia marxar a treballar (o estudiar) a l'estranger sense haver de pagar preus abusius i vaig pensar que aquest programa europeu seria una bona opció. Però els formularis per demanar la sol.licitut em van semblar tant enrevessats que aviat vaig desestimar la proposta. Uns mesos més tard, la revista Tortosa Jove publicava una entrevista a Susana Ibañez, una noia de la Pobla de Massaluca que havia desenvolupat un Servei de Voluntariat Europeu a Anglaterra. Gràcies a ella --i a l'Organització Obre't'Ebre que presideix - ara sóc a Le Puy-en-Velay. Conèixer la Susanna em va permetre aclarir dubtes. Em va orientar en la recerca del projecte, em va ajudar a contactar amb les organitzacions d'acollida i a reomplir els formularis enrevessats. Al cap de cinc mesos l'Agència Nacional Europea a Espanya em confirmava que la meua candidatura havia estat acceptada.
Aquests dies he recordat tot aquest procés, arran d'una entrevista que he fet a Ulrich Guldemann, un jove de Saint Paulien (Departament de l'Haute-Loire) que el proper més de desembre viatjarà a Lituània per desenvolupar un projecte del Servei de Voluntariat Europeu. Al següent vídeo, l'Ulrich ens explica les seues motivacions per marxar, les sessions informatives al Punt d'Informació Juvenil de Le Puy-en-Velay, el procés de recerca del projecte, el contacte amb els organitzacions d'acollida, la confirmació de la seua candidatura i les seues expectatives que tot plegat li ha generat. Un document interessant per a qui estigui interessat en participar en un Servei de Voluntariat Europeu. [De moment només disposo de la versió en francès, espero poder incloure els subtítols ben aviat]
Sabates o sandàlies? Bermudes o pantalons llargs? Jerseis de llana o samarretes de cotó? Hem faran falta les botes i l’abric? Preparar l’equipatge requereix estratègia i habilitat, sobretot si el viatge dura un any. L’Helène, la Sandrine, la Karen, la Marie-Anne, la Camille i en Raphaël saben, però, que fer les maletes és alguna cosa més que entaforar roba i calçat a una mena de caixa amb nansa i tanca.
Són joves de l’Haute-Loire que marxen de casa per desenvolupar un projecte del Servei de Voluntariat Europeu. Polònia, Alemanya, Eslovàquia o Dinamarca, països que prenen forma i és coverteixen en la darrera parada del seu proper recorregut. Podreu llegir les seues experiències al bloc l’Europe au Pied de l’Haute-Loire.
A sota, unes imatges del Castell de Polignac, monument que em van servir de marc per enregistrar algunes entrevistes als joves Voluntaris Europeus.
A primera hora del matí la boira pixanera a penes deixava veure el campanar de l’església de Saint Pal-en-Chalancon i, al voltant, un centenar de cases arreplegades sense gaire sentit. Més al fons unes taques d’arbres - que no arribaven a la categoria de bosc - delimitaven els camps d’alfals, de color verd-blau esblanquit...
... un paisatge tan agradable com el tracte que he rebut de a Nathalie, en Fred i la resta de memebres del Comité de Jumelage de Saint Pal que m’han acollit aquest cap de setmana. Gràcies per tot..
He passat el cap de setmana a Tence, un petit poble al nord-est del Departament de l'Haute-Loire. La Coraline m'ha convidat al bar de L'Associació de Petanca del poble, on treballa durant els mesos d'estiu. Quan he arribat, cap a les 4 de la tarda, ja hi havia un bon grup de persones jugant. No m'esperava trobar-hi tanta gent joves, ni tampoc una partida que ha durat fins les 11 de la nit. Per sort, al final hi havia recompensa: un bon plat de sopa de col (la menja típica de la regió) adobat amb algunes tallades de cansalada: mmmmm!
